Dimarts, 03 Mai 2016 02:43

L'ANC: il·lusió i força renovades Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

Som a dos, tres mesos màxim de les eleccions al Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Un any passa ràpid i, en el cas dels mandats de l’Assemblea, sembla passar més ràpid encara.

Dins dels àmbits propis, i també en els pròxims a l’ANC, ja es comencen a entreveure moviments diversos, destinats a encarar aquestes eleccions d’acord amb l’objectiu o objectius de cadascun dels interessats. No és endebades que l’Assemblea s’ha convertit al llarg d’aquests anys en una organització molt important, l’organització clau per garantir l’èxit del procés d’independència.

La importància de l’ANC provoca que, políticament parlant, tothom vulgui incidir-hi, tothom vulgui tenir-hi com més influència millor, per intentar conduir-la en la “bona” direcció dels seus propis interessos partidistes. La “politització”, en el sentit partidista del terme, és el principal mal a evitar dins de l’ANC.

Un altre mal important de l’ANC és que s’ha convertit en un caramel molt dolç per a determinades persones. Aquelles que poden voler fer servir l’Assemblea com un trampolí per al seus veritables objectius, que no són altres que el de fer la seva pròpia carrera política.

Per evitar, d’una banda, aquestes desviacions en el si de l’ANC i, de l’altra per aconseguir un funcionament molt millor com a organització, en la propera Assemblea General s’abordaran, sens dubte, alguns canvis importants en els Estatuts i en el Reglament de Règim Intern.

Després vindran les eleccions, que configuraran el SN que haurà de fer front als reptes que sorgeixen el 2016-2017. El nou SN haurà de tenir molt en compte les experiències viscudes durant els darrers mesos, algunes d’un regust força amarg, per no caure de nou en els mateixos errors fruit, gairebé sempre, de la dinàmica partidista de les diferents organitzacions i partits polítics.

L’ANC continua sent l’organització clau, decisiva, que ens ha de permetre enfrontar-nos amb garanties d’èxit a l’Estat espanyol i a tots els seus intents d’acabar amb el procés d’independència. El paper de l’Assemblea durant els propers mesos haurà de basar-se en uns punts fonamentals:

Política no partidista i unitat d’acció. A hores d’ara, L’ANC és l’única organització de la societat civil que té capacitat per aconseguir aquesta unitat d’acció tan necessària per fer avançar el procés amb pas ferm i segur. La seva capacitat de lideratge, el seu poder de convocatòria, la força que li concedeix la seva implantació en el territori i la confiança que hi diposita moltíssima gent d’ideologies diferents, l’obliguen a assumir la responsabilitat de ser, com fins ara, el garant del propi procés.

Per tal que el procés d’independència tiri endavant de manera ferma, i alhora segura, cal que hi hagi una direcció nacional del propi procés. A hores d’ara, el perill de divisió entre Junts x Sí i la CUP i, al mateix temps, dins del propi grup parlamentari de JxS (només cal llegir les darreres notícies: canvi en la persona que portava la hisenda pròpia; votacions diferents dins del grup parlamentari; dimissió del Germà Bel de la direcció de Tarragona....). Només una direcció nacional, l’antiga Taula de Forces Polítiques i Socials, on es trobin tots els partits i les principals organitzacions de la societat civil, pot ser el garant de la seguretat del procés.

Hi ha una altra organització imprescindible: l’Assemblea de Càrrecs Electes. L’Assemblea, que ja figurava en el Full de Ruta 2015-2016 de l’ANC, hauria d’estar integrada pels parlamentaris i els representants municipals elegits directament i democràtica per tots els ciutadans. Aquesta Assemblea, mentre duri l’etapa de construcció de la sobirania nacional, haurà d’assumir la màxima representació legítima i institucional de Catalunya per completar amb èxit el procés d’independència. A més, cas de produir-se un buit institucional, seria l’òrgan que donaria legitimitat democràtica i continuïtat al procés.

Procés constituent i majoria social. L’ANC, durant els propers mesos, ha de ser un element cabdal també dins del Procés Constituent, posant totes les seves assemblees territorials, sectorials i exteriors al servei d’aquest procés de participació. Aquest és possiblement l’espai que ens ha de permetre ampliar de manera inqüestionable la majoria social favorable a la República catalana.

Societat civil organitzada i mobilitzada. L’Assemblea va néixer per aconseguir la independència. Les estratègies i les tàctiques per arribar-hi són diverses i, evidentment, la mobilització il·lusionant, festiva, i alhora reivindicativa, en forma part. Ha arribat, però, el moment d’organitzar com cal la ciutadania, d’estar preparats per quan calgui defensar o mostrar el nostre suport a les institucions i el Govern i mobilitzar la societat civil per exercir les accions de sobirania ciutadana quan sigui necessari.

Intensificar la projecció internacional. Més enllà del treball que en aquest sentit es pugui desenvolupar des del Govern i les altres institucions del país, L’ANC haurà d’incrementar encara més la seva tasca internacional, sobretot en aquells nivells on podem tenir accés i que són els propis de la societat civil de cada país i els mitjans de comunicació.

Després de l’Assemblea General i de les eleccions al Secretariat Nacional, l’ANC estarà a punt, una vegada més, amb les forces i la il·lusió renovades, per assumir el seu paper capdavanter en el procés d’independència.

Llegir 649 vegades

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Ultims alticles