Dijous, 25 Mai 2017 13:39

Els senyals de trànsit d'Esplugues i el futur Destacats

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

La gent d’Esplugues acostumem a dir que el nostre poble només apareix en els principals mitjans de comunicació quan es tracta de desgràcies o de notícies en què, per un o altre motiu, acostumem a fer el ridícul. Aquesta setmana no ha estat un excepció, perquè Esplugues s’ha convertit en un dels primers municipis on s’espanyolitzaran els senyals de trànsit.

La “glòria” de la mesura ha estat iniciativa del grup municipal de Ciudadanos, acompanyat, això sí, del PP i del PSC que també hi van votar a favor. Podem observar aquest fet excepcional des de diferents vessants.

Si ens fixem en Ciudadanos, estarem d’acord que és una actuació plenament lògica en un partit polític que va néixer amb un sol objectiu: acabar amb la immersió lingüística i relegar el català a una posició de subordinació respecte al castellà. La instrumentalització política que aquest partit i els seus militants fan de la llengua els deixa, sovint, en evidència.

El PP no va néixer amb el mateix objectiu lingüístic, almenys no únicament, però s’afegeix als intents de subordinació del català amb tantes o més ganes que els seu soci homòleg a Madrid.

El PSC... Ai, Déu meu, el PSC! La seva deriva vergonyant a nivell nacional es trasllada també a Esplugues i opta per una posició covarda i, sobretot, ridícula. Escoltar l’alcaldessa excusant el vot del grup municipal amb l’argument de “l’imperatiu legal” fa sentir vergonya aliena. Sobretot quan tenia una sortida, si més no digna, que era la d’abstenir-se.

Els senyals.... Cal dir que, a Esplugues, dels que tenen text, n’hi ha força que només estan redactats en castellà... Alguna cosa, potser, guanyarem.... I no cal dir que la majoria són icones sense text o amb textos perfectament comprensibles, per no parlar del famós “stop”.
Tot el que acabeu de llegir, però, només és la punta d’un perillós iceberg. Una simple anècdota davant del problema que podria representar un fet que acostumem a oblidar: a la Catalunya autonòmica, el castellà i el català són llengües oficials.

El que està passant aquests dies a Esplugues és només una petita, molt petita mostra del que significa l’oficialitat d’una llengua. Si teniu ganes i temps, us recomanaria que feu un cop d’ull als tres articles titulats “Si el castellà fos oficial?”. Els articles són una breu síntesi de l’excel·lent i documentat treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat “L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques” i, especialment sobre l’Annex “Taula sobre les implicacions de l’oficialitat.”

Perquè el problema de fons que ha donat lloc a la ridícula situació d’Esplugues és aquest: les implicacions jurídiques que representa el terme “oficialitat.” En general, quan parlem del tema de l’oficialitat o la cooficialitat de la llengua castellana en un Estat independent, habitualment acostumem a fer-ho amb massa lleugeresa i amb un profund desconeixement de la realitat. I és normal. I és lògic. El que implica el terme jurídic de l’oficialitat d’una llengua no és fàcil de conèixer ni es troba a l’abast de tothom... Sí que ho hauria d’estar, però, a l’abast dels nostres representants i partits polítics. Els mateixos que més d’una vegada han afirmat i assegurat, de manera totalment inconscient i irreflexiva, que el castellà serà també llengua oficial en la nova República. Hauria estat bé que, abans, haguessin consultat juristes i sociolingüistes.

Només hi ha una cosa que no podem permetre pel que fa al ‘estatuts de les llengües en un Estat independent: l’oficialitat o cooficialitat del castellà. És l'únic que no podem acceptar de cap manera en una Catalunya independent. I aquest fet no significa en cap cas ni la marginació ni la falta de respecte a cap dels drets que tenen els parlants de la llengua castellana al nostre país. A partir d’aquí, d'aquesta premissa, s’obre un ampli ventall de possibilitats que permetrien garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya i, especialment, els de la llengua castellana.

Llegir 212 vegades Darrera modificació el Dijous, 25 Mai 2017 13:42
Més en aquesta categoria: « Carta oberta als demòcrates del NO

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Ultims alticles